L'Arboç commemora l'origen del primer castell documentat de la història

El dissabte 15 de juliol de 2023 va tenir lloc un acte històric a la vila de l'Arboç. Es van commemorar els 253 anys del primer castell documentat de la història del món casteller descarregat pel ball de valencians del Catllar el 22 de gener de 1770. La pandèmia va ajornar la celebració prevista per al 2020 amb motiu dels 250 anys, i per això enguany s'ha dut a terme coincidint amb la presència de la Nova Muixeranga d'Algemesí vinguda des de terres valencianes.

La plaça de Mossèn Gaietà Viaplana, just davant de l'església, fou l'epicentre de la celebració. Primerament el president Laureà Inglada Solé i la vicepresidenta Mercè Sierra dels Minyons de l’Arboç van llegir la crònica que apareix a les Notes històriques del que va passar aquell llunyà 22 de gener de 1770. Tot seguit van tenir lloc les exhibicions del ball de bastons, el ball de gitanes i els gegants, entitats locals que aquell llunyà 1770 ja formaven part del teixit folklòric del municipi i que encara mantenen l'essència iniciada pels nostres avantpassats. A continuació la Nova Muixeranga d'Algemesí va alçar una figura per simular la construcció de sis sostres que s'explica a la crònica. Tot seguit, els Minyons de l'Arboç van bastir un pilar de 4 en homenatge i alhora com a agraïment a mossèn Gaietà Viaplana. Seguidament es van fer els parlaments protocol·laris i es va descobrir la placa commemorativa del primer castell documentat de la historia. Per cloure la celebració el ball de diables va encendre diversos focs artificials. L'acte va comptar amb la presència d'un historiador, el Joan Oliver, un representant del consistori del Catllar, el Xavier Canadell, la regidora de Cultura i Festes de l’Arboç, Sònia Magrané i l'alcalde de l'Arboç, Joan Sans.

Pel que fa a les Notes històriques de la parròquia i vila d'Arbós foren recopilades per mossèn Gaietà Viaplana i Cornet (Sabadell, 1858-1930), que l'any 1922 va esmerçar esforços per tal que la població pogués desgranar i conèixer la història del municipi des de temps immemorials. La publicació engloba el període dels anys 991 al 1926 i del 1922 al 1927 el setmanari local Badalota les va entregar per fascicles. Mossèn Gaietà fou rector de l'Arboç del 1897 al 1927, i tot i que va morir a Sabadell està enterrat a l'Arboç per voluntat pròpia, fet que demostra la devoció i l'estima que sentia per la vila. El 1922 va rebre la distinció de fill adoptiu de l'Arboç, el màxim títol que es pot concedir a una persona no nascuda a la vila. Per agrair i posar en valor la gran tasca que va dur a terme mossèn Gaietà la vila de l'Arboç va posar el seu nom a la plaça que hi ha just davant de l'església de Sant Julià. L'any 1993 la revista local El Cafè va fer una reedició de les notes per fascicles, tal com es va fer el 1922, per tal que la població les conegués. Cal dir que gràcies a aquestes notes s'ha pogut establir la primera referència escrita sobre la presència i l'origen d'alguns balls folklòrics a la vila, com és el cas del ball de bastons, el ball de gitanes i els gegants.

Moment del descobriment de la placa, d’esquerra a dreta, el Joan Oliver, historiador; el Xavier Canadell, representant del consistori de El Catllar; Joan Sans, alcalde de l'Arboç i Sònia Magrané, regidora de Cultura i Festes de l’Arboç. Foto:Anna Montoto.

Amb el suport de la Diputació de Tarragona