Una patacada imprevista
Text: Jaime Bueno Sánchez

Com ja es habitual des d’anys enrere, els Minyons participem en l’actuació castellera convocada a Banyeres del Penedès en motiu de la Festa Major local, on compartim plaça amb els Nens del Vendrell i els Bordegassos de Vilanova.

L’actuació comença al voltants de l’una del migdia a la Plaça de l’Om, davant de l’església.

Gràcies a Déu que la plaça té un Om, perquè dóna l’única bona ombra de tot el carrer i en aquestes hores del migdia, on els termòmetres marquen uns 40ºC al sol, l’ombra és la principal aliada dels castellers.

Què podem dir dels Minyons, fins i tot el millor equip de futbol, rep un 0-4 en contra algun cop. A Banyeres va passar alguna cosa semblant, un cúmul de circumstancies va fer torçar l’actuació des de bon començament perquè vam patir una caiguda del 4de7 que va fer mal, físicament i psicològicament, sobretot perquè no ens la esperàvem. En ronda de repetició es va optar pel 3de7 per a retornar el vol, però res de res, es va haver de baixar per la tremolor constant del castell. La catàstrofe del dia va venir amb una caiguda ridícula que vam tenir amb un castell de 6 pisos, el 5de6. Tot i no patir mal cap casteller això ens va fer tocar fons.

La llum va aparèixer entre tanta foscor en les últimes rondes amb un 2de6 descarregat a la perfecció i amb el segon pilar de 5 de la temporada.

Pel que fa a la diada, crec que no ens hem d’amagar, les coses no van sortir com volíem. Causes...? encara no es saben ni es sabran mai, potser un excés de confiança, o la manca de molts castellers de tronc, sobretot a nivell de baixos i segons, o fins i tot el neguit de veure la Final del Mundial... tan sa val, ara no es hora de criticar ni d’acusar a ningú; i menys jo, com a cronista objectiu que intento ser. Hem d’intentar continuar amb el bon treball i aprofitar aquesta actuació ja que ens pot servir per a poder aprendre dels errors i millorar com a colla.

Josep Maria Vera (cap de colla) ens afirma que estem més que qualificats des de l’anxeneta fins els integrants de la pinya per a poder retornar al nostre rumb habitual, ja que gairebé tothom portem més de 6 anys a la colla i trentenes de castells de 7 a les espatlles.

Visca els Minyons!