Seguim endavant

Aquest passat diumenge de finals de maig els Minyons hem actuat a Torredembarra conjuntament amb els amfitrions, els Xiquets de Torredembarra, i els Castellers del Foix.

L’actuació no ha començat de la millor manera però s’ha pogut salvar amb una bona reacció de tota la colla, la canalla especialment. I és que dúiem amb força Il·lusió el primer intent de cinc de sis aquesta temporada i ens ha fet llenya. Una part de dalt alleugerida amb castellers que aquest curs baixaven un pis ha fet que nervis i posicions no corregides a temps hagin impossibilitat que l’anxaneta fes la segona aleta i optés per baixar, ensorrant-se el castell tot seguit.

Aquest contratemps, però, no ha esporuguit la canalla i tampoc ha deixat cap contusió. S’ha après la lliçó i seguidament hem encadenat tres bons castells sense cap mena de problema. Tres, quatre i tres amb l’agulla ens han encarrilat de nou i hem pogut firmar una actuació prou digna.

Els Xiquets només ha pogut bastir un parell de pilars, doncs estan en un moment delicat i cal recolzar-los i animar-los a veure si canvien la tendència. El del Foix han pogut bastir dos castells després d’haver de desmuntat un tres i un quatre, i s’han conformat amb el resultat sense ganes de prendre mal.

Una diada més de divulgació de les nostres tradicions en una bonica plaça a tocar de mar. Turistes curiosos i passavolants han gaudit i admirat de prop la nostra particular manera de ser.

Salut i castells!

Quan erem quatre gats

Els Nois de la Torre han fet el mig segle de la seva primera actuació i estan molt orgullosos de poder cridar-ho als quatre vents. Ja fa uns anys erem poc més de mitja dotzena els eixelebrats que maldàvem per mantenir aquesta singular tradició de reunir-nos i mirar de tocar el cel amb els dits.

Per poder celebrar que han entrat en el “club” de les colles de més de 50 anys – amb els Nois ja en som 10 – aquests van idear una bonica jornada on les colles més veteranes del món casteller havíem d’oferir una petita actuació.

Malauradament no tothom ha pogut assistir a aquesta trobada i una exhibició que es preveia ben vistosa, amb un castell i un pilar per colla, ha acabat sent un aixecament conjunt de pilars de les colles que han vingut amb personal per a fer-ho. Set de les deu colles més antigues hem fet el nostre espadat, tot i que s’ha de dir que hi havia una representació mínima de les tres colles restants.

Un cop fets parlaments i pilars els amfitrions ens han obsequiat amb un bonic record i amb un generós àpat de germanor que ha estat del gust de tothom. Per molts anys Nois, que en feu com a mínim 50 més!

Salut i castells!

Una agradable excursió

L’aventura era prometedora i hi havia ganes, però seguim estant necessitats de més presència minyona a les diades. Tenim gent per fer un pas endavant però simplement mai coincidim tots a plaça. Aquest cop no va cambiar la dinàmica i entre la cinquantena d’efectius que ens vam desplaçar potser hi havia una quarantena de castellers de tronc i pinya sumats. Amb tot vam poder plantar una actuació digna de sis i disfrutar d’un generós acolliment dels Castellers andorrans i d’un públic bocabadat.

La jornada va ser llarga. Va començar a les set del matí a l’Arboç i es va allargar fins a la tornada a casa el mateix dia a la nit, doncs vam fer viatge d’anada i tornada el mateix dia. Malgrat tot va ser una jornada prou entretinguda i atípica, amb un dinar de germanor ben bo i abundant ofert per la colla local que vam haver d’acabar a corre-cuita per un temps incert amb fred i pluja. Aquesta darrera va provocar que se suspengués la cercavila prevista i va fer perillar la ubicació de l’actuació, encara que finalment la situació va remetre i vam poder actuar a la cèntrica i coneguda Plaça de la Rotonda.

L’actuació va anar prou bé i els Castellers d’Andorra van poder mostrar la bona feina feta aquests deu anys amb una actuació molt sòlida i amb una sensació de colla consolidada molt consistent.

Per la nostra part vam començar prou bé malgrat les nombroses baixes i canvis i vam poder executar un tres de sis ben sòlid. En segona ronda, però, vam poder constatar la importància de la pinya i degut a una manca d’efectius clau la subjecció de la torre no va anar com devia i els dos intents que vam fer es van haver de desmuntar.

Vam optar finalment per fer un tres amb l’agulla i un quatre de sis que van sortir prou dignament. Un parell de pilars per acomiadar l’actuació van tancar una bonica jornada que ens ha comportat noves amistats i poder comprovar com la flama castellera s’estén i consolida en terres allunyades de la zona tradicional.

Salut i castells!

Peu de foto: @Anna Montoto

Foto 1: Foto conjunta 

Foto 2: Tres de sis amb l'agulla dels Minyons

Cartell: Castellers d'Andorra